Espanya, continua sense donar visats als activistes sahrauís i contribueix a silenciar el genocidi sahrauí

Avui és na Sukheina al Idrissi, fa poc de temps en Mohamed Dadach i fa més temps en Hamad Hmad, els consulats espanyols al Marroc, no dónen visats d'entrada als activistes sahrauís que son convidats a participar en actes (evidentment pacífics) a Espanya. A diferència dels països nòrdics, de Gran Bretanya o de la pròpia França, els cònsuls espanyols al Marroc, no dónen permissos de sortida als sahrauís que son convidats a explicar les seves experìencies i les tortures que pateixen per part de la monarquia del Marroc. Em sap molt greu dir-ho així, però aquesta és la contribució d'Espanya a la llibertat d'expressió dels sahrauís a Espanya i al mon? denengant els visats d'entrada al nostre païs? Espanya vol contribuir a l'aïllament dels sahrauís? Quins  són els interessos d'Espanya, que fa que sigui còmplice de les tortures i de les violacions dels drets humans als Sàhara Occidental?

El mateix Hamad Hmad,  el seu dia va demanar refugi al Consulat espanyol de El Aaiun. La resposta del cònsul va ser entregar-lo a la policia marroquina, que el va torturar deixant-li marques de les quals, encara avui, s'està curant (2 anys després). El consulat espanyol va tenir cura de qui li va demanar auxili? No, sols el va entregar, sense ni tant sols preguntar o interessar-se pel seu estat o per la seva salut.

Son masses vegades que estan passant aquests fets vergonyosos, cal que ens preguntem que hi ha darrera de l'intent de silenciar els sahrauís. Ens ho pot explciar algú? Espanya està disposada a tapar el genocidi sahrauí, per uns interessos comercials i econòmics?

No vull escriure més, perque cada vegada ho faig més enfadat. Però el que penso és que potser algú hauria de donar alguna explicació

Us deixo amb la notícia que ha enviat POEMARIO

*Fuente: Observatorio aragonés para el Sahara Occidental


Los activistas saharauis que solicitan un visado de los consulados españoles en Marruecos para viajar a España parecen destinados a participar en una misión imposible. Lograr el permiso de entrada ya es una cuestión difícil, pero lo es aún más si quien lo solicita es un activista de derechos humanos del Sahara Occidental, en cuyo caso la concesión del permiso parece estar destinada inexorablemente al fracaso. Así lo demuestra el resultado de las peticiones presentadas por distintos activistas saharauis que han visto rechazadas sus solicitudes en los últimos tiempos: Hmad Hamad, Mohamed Daddach y Sukeina el Idrissi.

El caso de Hmad Hamad es bien conocido: defensor de los derechos de su pueblo y luchador incansable contra las violaciones perpetradas contra la población saharaui bajo ocupación marroquí, desde los primeros momentos de la invasión. Hmad ha sido detenido y torturado en múltiples ocasiones. En 1990 solicitó asilo político a la embajada española en Rabat, debido a la fuerte presión y a las constantes persecuciones a las que se veían sometidos los saharauis en los Territorios Ocupados, en lugar del asilo lo entregaron a las autoridades marroquíes que lo secuestraron y torturaron salvajemente. Años más tarde, fue despedido de su trabajo, le confiscan sus bienes y durante doce días fue torturado hasta entrar en estado de coma en las dependencias policiales marroquíes establecidas en la ciudad ocupada de El Aaiún, capital del Sáhara Occidental.

En julio del 2005, un mes más tarde de que volviera a ser agredido por agentes del GUS en la puerta del hospital al que trasladó a la defensora de derechos humanos, Aminetu Haidar, gravemente herida, tras participar en una manifestación pacífica, se atrincheró en la “Casa España”, ubicada en El Aaiún, en protesta por la brutal represión policial que sufría la población saharaui en aquellos meses del comienzo de la Intifada. Permaneció tres horas encerrado hasta que la policía marroquí accedió al edificio y se lo llevaron detenido, sin que el gobierno español emitiera la más mínima nota de protesta.

Después de los padecimientos sufridos y encontrándose necesitado de tratamiento médico solicitó nuevamente visado al Consulado de España, quien se lo volvió a negar.

Hace un mes, el cónsul español en Agadir negó el visado a Sidi Mohamed Daddach, premio RAFTO 2002 de Derechos Humanos, que había sido invitado a participar en la Conferencia Internacional de Juristas por el Sáhara, que se celebró en Las Palmas de Gran Canaria en junio pasado. Unos días antes, el 17 de junio, las fuerzas de ocupación marroquí acorralaron todos los barrios de El Aaiún habitados en su mayoría por ciudadanos saharauis, que esperaban con entusiasmo recibir a Brahim Sabbar, secretario general de ASVDH (Asociación Saharaui de Víctimas de Graves Violaciones de los DD.HH. Cometidas por el Estado Marroquí), quien fue liberado después de dos años de prisión en la Cárcel Negra de El Aaiún. Daddach deseaba darle la bienvenida cuando recibió una paliza a manos de la policía marroquí, hecho que ha sido denunciando por Amnistía Internacional y numerosos organismos internacionales de Derechos Humanos.

Una vez más España vuelve a negar el visado, en esta ocasión a Sukeina el Idrissi, quien ha sido invitada por un abogado de Zaragoza para visitar España, donde residen algunos de sus familiares y amigos a los que no ve desde hace años. La documentación que presentó cumplía con los requisitos exigidos por la normativa española para autorizarle la entrada, entre otros la carta de invitación expedida por la Policía a petición del invitante, la acreditación de medios económicos para permanecer en España durante su estancia y un seguro de viajes. Como contestación, el Consulado de España solo ha emitido una lacónica resolución en la que se dice “su solicitud ha sido denegada de conformidad con el artículo 15 del Convenio de Aplicación del acuerdo de Shengen de 19 de junio de 1990, y el artículo 5 del Código de Fronteras Schengen”. Dicha notificación no puede considerarse como un verdadero acto administrativo, carece de la necesaria motivación, tal y como exige nuestro ordenamiento jurídico. En todo caso, la negativa será objeto del oportuno recurso, con la finalidad de que el Cónsul pueda rectificar el error padecido o poner de manifiesto las razones de su negativa.

Sukeina es una destacada activista saharaui de derechos humanos de la ciudad ocupada de Smara, en el Sahara Occidental. Nacida en 1957, cuando el Sahara era una colonia española, ha permanecido desaparecida en diferentes cárceles durante 12 años (Akdaz, Moulay Ali Chrif, Qalaat Magona, PCCMI). La primera vez, su cautiverio abarcó el periodo que va desde el 14 de enero de 1981 hasta su liberación en 1991, y la segunda vez, permaneció encarcelada 15 meses, desde octubre de 1992 hasta su liberación en 1994.

Durante todo este tiempo en la cárcel, ha sido sometida a infinidad de torturas y tratos humillantes. En la actualidad vive sometida a continua vigilancia policial desde el comienzo de la Intifada del 2005. En su vivienda de Smara es donde habitualmente son recibidos los observadores internacionales que se desplazan a esta localidad para ser testigos del trato que recibe la población saharaui. En estas conversaciones los ciudadanos saharauis de la ciudad de Smara, condenados al silencio y a una resistencia sorda, intentan que el mundo conozca la suerte de los saharauis, su drama, narrando cómo permanecen aferrados a la fe en la justicia en el mundo, en un intento de que su voz llegue a la comunidad internacional, convencidos de que si son escuchados serán comprendidos y lograrán que se haga definitivamente justicia.

En esta pequeña ciudad, simbólica para los saharauis por ser la primera en fundarse en el Sahara Occidental, su cercanía con el muro defensivo construido ilegalmente por Marruecos, que separa el Sahara ocupado militarmente por Marruecos de la zona liberada y controlada por el Frente POLISARIO, hace que la presencia militar y policial se note más si cabe que en otras zonas del territorio. En este contexto la resistencia pacífica de la población saharaui se hace más difícil. Como castigo a esta actitud de resistencia, Sukeina se ve sometida a continuas amenazas y humillaciones por parte de las autoridades de ocupación marroquíes. La negativa del Cónsul a conceder el visado a Sukeina debería ser reconsiderada por reunir ésta todos los requisitos que se exigen para la entrada en territorio español, a no ser que el auténtico motivo por el que se le niega la entrada en España sea el de querer que las voces del pueblo saharaui permanezcan en el silencio.


*DEJA TU FIRMA Y REENVIALO A TUS CONTACTOS:
 
Brahim Sabbar ya ha sido liberado pero quedan activistas saharauis encarcelados. Aporta con tu firma a la
Campaña Internacional para la Liberación de Brahim Sabbar y todos los Presos Políticos Saharauis
http://www.libertadpresospoliticossaharauis.com/
 
FIRMA TAMBIEN EN "TODOS POR EL SAHARA"
 
http://www.todosconelsahara.com/
 
-----------------------------------------------------------
Poemario por un Sahara Libre
Bahia y Conx
http://poemariosahara.blogspot.com/

Ens trobem a la HAIMA de Mataró

Demà ens trobem al voltant d'una petita Haima a Mataró, al Passeig Marítim (zona de Sant Simó) a les 7 de la tarda.

Aquesta vol ser una trobada de gent solidària, de gent que vol treballar per la llibertat d'aquest poble, de gent que participa del projecte VACANCES EN PAU. Sense més pretensions

Podem parlar del dret a la independència dels sahrauís, podem gaudir del te o podem fer-ho tot plegat.

Us hi esperem

(CLIQUEU SOBRE LA IMATGE PER VEURE-LA MILLOR)

La Haima de MATARÓ, estrenada a Cabrils

Avui presento, a qui no va venir a Cabrils, la nova haima, que tenim a Mataró.

Una haima que com va poder comprovar, qui venir a la Festa dels Infants Sahrauís a Cabrils, està feta a ma, amb molt d'esforç i sobretot, amb molta estimació, per part de qui la va fer, la CHAIAA, la mare de la nostra Fatimetou.

És una haima petita, però sobretot molt solidària, símbol dels intercanvis que és donen entre gent catalana i gent sahrauí, que viu en els Campaments de Refugiats de Tindouf. Una mostra més, de que la solidaritat i l'estima no té un sol sentit, el que va del Nord cap el Sud, sino un altre i molt més important, el que va del Sud cap el Nord.

Segur que na Chaia, na Shebeba o en Mohamed Mouloud, van utilitzar moltísimes hores de les seves vides per poder aconseguir la tela, cosir-la, muntar-la, ... , moltes més que nosaltres, però sobretot, van treballar utilitzant els seus recursos escasos, sempre en la mateixa direcció, sense perdre estones en discussions hermes. El seu treball, també el van fer, sabent que nosaltres ens emportaríem la haima, però que la gaudiríem amb totes aquelles persones que estimen el poble sahrauí ... aquest ha de ser el sentit del nostre treball, cal gaudir de la nostra relació amb els nostres amics i amigues sahrauís, dels nens i nenes d'aquest poble, però intentant que aquest treball, que la participació en els projectes, vagin més enllà ... el més important, és la solidaritat amb el poble sahrauí.

Aquest és el sentit que ha de tenir, la també nova associació SOLIDARITAT SAHRAUÍ DE MATARÓ (Acaps Mataró). Aquest és el sentit que jo vull que tingui.

La festa de Cabrils, va ser tot un èxit, hi va participar gent de Cabrils, Premià de Mar, de Vilassar de Dalt i de Mar, de Mataró, ... la nostra haima hi va tenir molt a veure ... al seu voltant vam poder parlar, fer el te, i fins i tot, hi va haver que s'hi va quedar a dormir ... l'endemà, quan vaig anar a buscar-la, em van confirmar que dins de la haima, s'havia passat una nit quasi sahrauí ... no ho aprofitarem?

Tots plegats, cal que treballem en una sola direcció i sentit ... el de la SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHRUÍ

STORI

... gràcies Roser, per les fotos ...

Els Recursos Naturals Sahrauís al Parlament Europeu. La bona feina de Raül Romeva

Moltes vegades quan critiquem a molts polítics, oblidem que n'hi ha d'altres que realment treballen i ho fan amb sentit. És el cas de Raül Romeva, que des de l'Intergrup que tracta els temes del Sahara al Parlament Europeu, està aconseguint desenmascarar el fet de que l'acord de pesca entre la UE i el Marroc, beneficia a vaixells espanyols, als propis marroquins i que oblida, UN ALTRE COP, la legislació internacional que diu que l'explotació dels recursos naturals en territoris a descolonitzar sols s'ha de fer en benefici dels legítims beneficiaris, en aquest cas, els sahrauís

En l'escrit que reprodueixo íntegre del post que ha publicat RAÜL ROMEVA en el seu blog (si cliqueu sobre el títol que hi ha aquí sota, us enllaço directament a l'original) ell i les parlamentàries europees Caroline Lucas i Karin Scheele, ja van més enllà i pregunten per temes més concrets i fins i tot parlen del Frente Polisario com a únic interlocutor sahrauí amb la UE.

Cal continuar amb la lluita, també pels recursos naturals, d'aquelles riqueses que han de permetre els sahrauís donar les primeres pases després de la independència i que els ha de permetre  començar a contruir el seu país.

La veritat, en les properes eleccions europees, tinc molt clar el meu vot ... i vosaltres?

Us deixo amb en Raül Romeva: 

Sàhara Occidental: La Comissió Europea admet finalment que vaixells de la UE pesquen en aigües saharauis

raulromeva | DDHH: Sàhara Occidental/Marroc/Orient Mitjà | dijous, 17 de juliol de 2008 | 09:00h

Tal i com podeu llegir de manera exhaustiva en l'article La Comisión Europea admite que barcos europeos pescan en aguas saharauis, editat per Western Sahara Resource Watch, no ha estat gens fàcil que la Comissió reconegués que l'Acord de pesca UE-Marroc estava essent usat per tal que vaixells espanyols pesquessin en aigües del Sàhara occidental, a benefici del Marroc, a qui la UE pagava les compensacions econòmiques, enlloc de garantir que els beneficiaris fossin, com estableix la llegislació internacional, el poble saharaui. Així, després d'haver presentat diverses preguntes parlamentàries, hem aconseguit la informació que reclamàvem, la qual cosa ens ha motivat a seguir endavant amb la recerca i a presentar una nova qüestió/requeriment a la Comissió. És la següent:

Written Question by Raül Romeva, Caroline Lucas and Karin Scheele to the Comission on the EU fisheries in Western Sahara waters:

In answer to our question E-1073/08, Commissioner Borg provided data showing catches by EU-flagged vessels in CECAF Subdivisions 34.1.1 and 34.1.3.

1. The Commission says that the data on UK and Portuguese catches may be incomplete; we also note that the data provided for Latvia were not divided into the two Subdivisions. Could the Commission explain what it is doing to get data that are both complete and sufficiently detailed in these cases?

2. Could the Commission please provide the data it has received on catches made under the Moroccan agreement during the first quarter of 2008 (by species, by Member State and by statistical region).

3. Subdivision 34.1.3 includes waters off the coast of northern Mauritania and the southern portion of the Western Sahara. Since our question specifically requested data "on catches under the current agreement with Morocco" we assume that the catches did not take place in Mauritanian waters, and that they therefore took place only in the waters off the coast of Western Sahara. If this interpretation is not correct, could the Commission please explain?

4. To date, Morocco has not claimed either a territorial sea or an Exclusive Economic Zone below the latitude of 27o 42' N, as indicated in Moroccan Decree 2.75.311 of 21 July 1975 . While Morocco currently occupies part of the Western Sahara, it does not have internationally recognized sovereignty or jurisdiction over the area (as noted by the ICJ in its opinion of 16 October 1975) given that, as the Commission has noted, the 2002 opinion of the UN Legal Advisor is not legally binding and cannot be equated with a judgement of the ICJ or a binding decision of the Security Council.

Similarly, Polisario, which is recognized as the representatives of the people of the Western Sahara, has not declared an EEZ off the Western Sahara either.

Would the Commission agree that, if neither of these parties has declared jurisdiction over waters off the coast of the Western Sahara, then these are international waters?

If these are international waters, could the Commission please explain why its vessels are fishing in these international waters under the terms of the fisheries agreement with Morocco? Why is the Commission paying Morocco so that EU-flagged vessels can fish in international waters?

MANIFESTACIÓ PER LA PAU I LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHRAUÍ. Barcelona, 20 de juliol

MARXA PER LA PAU I LA LLIBERTAT DEL POBLE SAHRAUÍ

Barcelona, 20 de juliol de 2008, a les 11 del matí

- Recorregut: Plaça Catalunya, Ronda Sant Pere, Via Laietana, Passeig Isabel II, Pla del Palau

Des de fa anys, potser ja masses, ACAPS i el moviment solidari amb el Sàhara a Catalunya, participem, aprofitant els nens i nenes sahrauís que han vingut a Catalunya dins del projecte VACANCES EN PAU, de la manifestació que ha de servir de recordatori dels motius pels quals aquests infants estan entre nosaltres.

Aquest any, a més, coincidint amb l'ANY  INTERNACIONAL EN DEFENSA DELS DRETS HUMANS AL SAHARA OCCIDENTAL, volem incidir en la situació que pateixen els sahrauís sota l'ocupació il·legal i colonial del Regne del Marroc. Volem denunciar les detencions il·legals i arbitràries, la marginació laboral o l'acosament constant que pateix la població sahrauí, pel sol fet de reclamar allò que li reconeixen les més de 50 resolucions aprovades per la ONU: el dret a l'autodeterminació i a ser independents.

Tampoc podem oblidar els refugiats sahrauis dels Campaments de Tindouf, que ja fa més de 33 anys aguanten en les pitjors condicions climàtiques i socials, després de fugir de les forces armades que ocupaven el seu país, de forma il·legal. Esperant una solució justa al conflicte.

No podem oblidar, tampoc, el fet que Espanya continua essent la potència colonial, que ha de garantir la legalitat internacional i que per tant ha de tenir un paper central, garantint els drets dels sahrauís, com a persones i com a poble.

Denunciem, aquelles institucions i partits polítics que diuen assumir el que s'ha vingut a dir com a "realisme polític" ja que l'únic que fan es avalar la violació contant dels drets humans que practica el Regne del Marroc als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental, però també, defensen posicions contràries a la legalitat internacional. 

Cal dir, que aquestes posicions són contràries a la majoria social que a Catalunya i Espanya, es mostra favorable a que els sahrauís puguin exercir el seu dret a autodeterminar-se. Una mostra d'aquesta majoria social, seria l'èxit de campanyes com todosconelsahara.com, que  a més, reclamen el reconeixement diplomàtic de la RASD

Per totes aquestes raons i  per moltres altres, us esperem veure diumenge, 20 de juliol a 2/4 d'11

PER UN SAHARA LLIURE 

FESTA CENTRAL del Projecte Vacances en Pau a Sant Cugat del Vallès

Benvinguts a Sant Cugat,

Ens fa molta il·lusió poder-vos rebre a la nostra ciutat i per a què sigui un gran dia hem pensat tot un munt d’activitats, us passem el programa. Serem molta gent i necessitem la vostra col·laboració perquè tot funcioni bé, és per això que a continuació teniu un seguit d’informacions, consell i recomanacions:

8-9h Plantada de haimes
10.30h Manifestació a Barcelona, finalitza govern civil, parlaments Un cop acabada ens desplacem fins a Sant Cugat
13.30h Arribada Parc Central: cotxes, autobusos i trens Jocs, tallers,...
14h Dinar. Paella col·lectiva per qui vulgui (5€ el tiquet)
16h Parlaments: alcalde, representant Frente Polisario a Catalunya, SCAPS, Fons Català Cooperació, Generalitat
17h Actuació Estrella Polisària
18h Fi de Festa amb entitats de cultura tradicional de Sant Cugat Gegants, diables, cap-grossos, bastoners, kimbala...
18.30h Comencem a marxar

Els àpats es faran a terra, sense taules ni cadires. N’hi haurà algunes per a la gent gran o amb dificultats de mobilitat. Podeu portar estovalles o mocadors grans per estar més còmodes.

Hi haurà servei de bar. Entenem que és una festa infantil i per tant no es vendran begudes alcohòliques. Us demanem que no en porteu.

La paella es servirà amb vaixella compostable, cal llençar els plats, els coberts i els gots als contenidors de brossa orgànica. Hi haurà també contenidors de paper, vidre, envasos i rebuig. Fem-ne un bon ús.

Hi haurà espai reservat per aparcar els autocars al voltant del Parc Central, cal que hi arribin pel c/ Manuel Farrés perquè la policia els pugui direccionar.

Entre tots tinguem cura de l’espai, respectem l’entorn i ajudem a mantenir-lo en perfectes condicions.

Gràcies per la vostra col·laboració, i... a GAUDIR DE LA FESTA!

Fins diumenge


Sant Cugat amb el Poble Sahrauí Oficina Municipal de Solidaritat

CONVIDEM AL PRESIDENT RODRÍGUEZ ZAPATERO A VISITAR ELS CAMPAMENTS DE TINDOUF

En José Taboada, president de CEAS SAHARA, ha escrit la carta que adjunto, a Rodríguez Zapatero.

En aquesta carta, a més de criticar el president del govern d'Espanya, per la seva actitud claudicant davant la monarquia del Marroc, posa en evidència l'estancament del procés de pau al Sàhara Occidental i per tant, l'estat de provisionalitat en que viuen els refugiats sahrauís a Tindouf i la cruel repressió que pateixen els sahrauís que viuen als territoris ocupats pel Marroc.

També recorda, com el president Rodríguez Zapatero, no ha tingut a l'agenda i sembla ser que no ho tindrà, la intenció de visitar els sahrauís als Campaments de Refugiats Sahrauís a Tindouf. Potser seria un somni pensar que el president d'Espanya també pugui visitar TIFARITI, la capital provisional dels sahrauís als Territoris Lliures del Sàhara Occidental?

Per què el president d'Espanya no visita els sahrauís, si realment creu en la justícia, si realment creu en la defensa dels Drets Humans?

Carta abierta al Presidente del gobierno con motivo de su próxima visita a Marruecos

Sr. Presidente:

Queremos dirigirle esta carta en vísperas de su viaje a Marruecos. Estamos extremadamente preocupados por el estancamiento del Proceso de Paz del Sáhara Occidental, tras el fracaso del dialogo directo entre las partes en las cuatro rondas negociadoras de Manhasset. Igualmente, estamos consternados por la continua violación de los derechos humanos por parte de Marruecos en los territorios ocupados del S.O., y ante el deterioro de la situación y riesgo de un futuro con consecuencias impredecibles para la paz, la estabilidad y el desarrollo de la región del Magreb, tan cercana a nosotros los europeos de la ribera norte del Mediterráneo.

Queremos pedirle que aconseje, hoy mas que nunca, a nuestros vecinos de Marruecos que acepten y respeten, de una vez por todas, el derecho a la autodeterminación del Pueblo saharaui, reconocido por todas las Resoluciones de la ONU y la UA desde hace mas de 40 años, y cesen con la violación de los derechos humanos en el S,O. ocupado por el ejercito marroquí. Su próximo encuentro con el rey Mohamed VI, es una buena oportunidad para hacerlo.

La imagen y el futuro de Marruecos, así como el de la región, saldrían beneficiadas, si el Pueblo saharaui llegara a ejercer su derecho inalienable a la autodeterminación e independencia, en un Referéndum organizado por la ONU.

También queremos pedirle mostrar respeto a la voz que alzamos contra esta terrible injusticia, que es la venta de material militar al Reino de Marruecos, un País que viola los DD HH, que está en permanente conflicto con sus vecinos, y sigue ocupando por la fuerza un territorio que no le pertenece, se niega a cumplir las Resoluciones internacionales y pretende sencillamente anexionarse el Sáhara. Y nos indigna como nuestro Gobierno firma un acuerdo de pesca ilegal con Marruecos, en el marco de la Unión Europea, que contempla las aguas territoriales saharauis, objeto de conflicto, sobre las cuales el Gobierno marroquí no ejerce ninguna autoridad legal.

Solo reiterarle, una vez mas, nuestra INVITACIÓN a que visite, también, a los saharauis en los campamentos de refugiados, en sus Jaimas como miles de españoles que van cada año, y compruebe la realidad de unas familias que fueron en sus días españoles, y que por la pasividad de España desde hace mas de 30 años viven sin saber, que va a ser de ellos mañana, como crecerán sus hijos, y sin comprender que han podido hacer para que la potencia que les colonizó durante mas de 100 años no asuma su responsabilidad política y legal que todavía le corresponde.

En la expresión de nuestro respeto, un saludo

José Taboada Valdés

Presidente de la Coordinadota de Asociaciones de Solidaridad con el Sáhara. 

Drets humans al Sàhara, Zapatero i la Illa de Perejil

En el moment en que la premsa espanyola (la de dretes i esquerres) ens explica que el president Zapatero ha anat al Marroc a celebrar l'aniversari de l'ocupació de la Illa de Perejil, on ha d'escoltar la reivindicació marroquina sobre Ceuta i Melilla, després de ser rebut per 20 banderes marroquines i per una de "tamany ridícul" d¡espanyola (no m'ho invento, llegiu EL PERIÓDICO) la única resposta per part de la diplomàcia espanyola i per part del propi president espanyol, és dir que les relacions son excel·lents.

Tot plegat increible. El nostre president ridiculitzat repetidament i la única sortida és dir que les relacions entre Espanya i el Marroc són excel·lents. Jo crec que evidentment haurien de ser excel·lents, però mentre tant jo no entenc per quines raons el nostre president ha de ser ridiculitzat per un rei més propi del segle XIX i que tracta els marroquins com a súbdits.

No sé si el rei del Marroc, també vol tractar al President Zapatero com a súbdit, en tal cas, jo seria el primer en estar-hi en contra, però crec que des del govern d'Espanya i aprofitant el clima de "confiança" també es podria preguntar pels drets humans al Sàhara Occidental.

Potser, qualsevol païs normal, posat el cas de la categoria de Portugal, reivindicaria el seu paper com a potència colonitzadora al Sàhara Occidental i parlaria del dret dels sahrauís, avalat per la ONU, a aotodeterminar-se i a accedir a la independència.

Espero que el president Zapatero actui com el president d'un país normal, com un president d'esquerres, que com qualsevol militant d'esquerres ha de reivindicar el respecte als drets humans i a les ressolucions de la ONU, com a fets innegociables, fets irrenunicables pel govern d'un paüs democràtic i europeu

Xerrada a Vilfranca: el 10 de juliol (ACAPS WILAIA ALT PENEDÈS

CLIKEU SOBRE LA IMATGE

EL PROJECTE VACANCES EN PAU I LA CAUSA SAHRAUÍ

Pocs dies després de l'arribada dels nens i nenes sahrauís a Catalunya, cal tornar a parlar-ne. Crec que sovint els que estem treballant per la causa sahrauí perdem de vista que aquest és un projecte central, vital per la causa sahrauí.

Un cop més, cal parlat d'aquests nens i nenes, com a d'embajadors dels sahrauís,  una prova viva de la injustícia que està patint el seu poble des de fa nés de 33 anys.

És fàcil per a molts i moltes, criticar-lo. Algunes vegades, les relacions personals, amaguen  la realitat d'un projecte. Darrere dels vincles personals hi ha massa gent que oblida les raons per les quals pot gaudir d'un infant sahrauí a casa seva. Potser cal redefinir aquests aspectes, REARMAR EL PROJECTE "VACANCES EN PAU"

Però us he de dir que quan veig arribar els nens i nenes sahrauís, dins meu, hi ha quelcom que em diu que són molt importants. Per uns dies, ens treuen de la misèria informativa, per uns dies, els periodistes estan disposats a escoltar  allò que els diríem tots els dies de l'any.

Molts alcaldes, reben aquests nens i nenes, i per uns dies també els fan veure  que hi ha una causa, d'un poble petit, però molt digne que aspira a ser lliure.

També, els estius, aporten molts activistes a la causa ...  son tantes coses que aconsegueixen aquests petits embaixadors ... no entenc els que els critiquen el projecte

Madrid, 21/06/2008 (SPS) Cerca de 9.000 niños de los campamentos de refugiados saharauis pasarán sus vacaciones de verano en España gracias al programa "Vacaciones en paz" puesto en marcha, desde hace varios años, por las asociaciones españolas solidarias con el pueblo saharaui.

"Este programa, que funciona desde hace 22 años, permitirá a los niños saharauis pasar los meses de julio y agosto en España, evitando así los fuertes calores, que pueden alcanzar los 50 grados, que se producen en los campamentos de refugiados donde viven desde que Marruecos ocupó el Sáhara Occidental", explicó el sábado un representante de la Coordinadora Española de Asociaciones Solidarias con el Pueblo Saharaui (CEAS).

Los niños, que están empezando a llegar ya a algunas provincias como Alicante y Salamanca, practicarán durante su estancia en España diversas actividades lúdicas y deportivas y serán sometidos igualmente a diversos exámenes médicos.

Los 9.000 niños saharauis, con edades entre los siete y los docee años, serán repartidos por todas las regiones de España, especialmente Andalucía (2.800 niños), Galicia (900), Cataluña (800) y el archipiélago de las Canarias (700), donde pasarán sus vacaciones entre familias españolas.

Más de 100.000 familias contribuyen cada año al éxito de este programa que es "un gran ejemplo del diálogo de civilizaciones que pretende darse a conocer mejor y disipar las aprehensiones, incluso el miedo que existe a veces entre las diferentes culturas", según dicho representante.

"Vacaciones en paz" es un programa "único", organizado por más de 150 asociaciones, que demuestra "el respeto y la confianza mutua que existe entre los pueblos saharaui y español", señaló, precisando que esta confianza "va más allá de lo que hacen los Gobiernos", aludiendo a la posición pública de España en el conflicto del Sáhara Occidental.

El programa "Vacaciones en paz" va a ser presentado al Premio Príncipe de Asturias de la Concordia que concede cada año la Fundación del mismo nombre, anunció por otra parte, explicando que se trata de un ejemplo de "solidaridad de las familias españolas hacia un pueblo que sufre". (SPS)

Un satélite HISPASAT llevará la RASD TV (La Vanguardia)

Os reprodueixo una notícia, què és important perque semblava que els sahrauís teníen, com qualsevol altre poble, llibertat d'expressió, però es veu que no, que a més d'exiliats t

ampoc ténen dret a expressar el seu punt de vista.

La notícia ha estat certa fins que ha aparegut la notícia de LA VANGUARDIA, sino conecteu amb la frecuencia 11.616-H MHz del satélite Hispasat 1D.

Els podem enviar tonelades de menjar, construir hospitals i a canvi han de mantenir-se callats?

És això el que pensa el govern d'Espanya?

Espanya, la que diu tenir un president democràtic, que pot gaudir d'un partit de futbol, li nega la llibertat d'expressió als sahrauís?

Carla Fibla | Rabat. Corresponsal | 30/06/2008 | Actualizada a las 03:31h
La emisión será posible gracias a la colaboración de asociaciones españolas

Con la capacidad de supervivencia que caracteriza al pueblo saharaui se ultiman los preparativos para la emisión por satélite de TV RASD, la televisión de la República Árabe Saharaui Democrática, que no emitirá con la ayuda de Argelia, sino con la de la sociedad civil de España.

En la frecuencia 11.616-H MHz del satélite Hispasat 1D, la televisión saharaui llegará no solamente a los campamentos donde viven desde 1975 más de 160.000 refugiados saharauis, sino también al Sahara Occidental y al eterno enemigo: Marruecos.

"Hemos estado un año emitiendo vía terrestre pero no lográbamos cubrir todos los campamentos, los saharauis pueden ver con sus antenas parabólicas las televisiones árabes como Al Yazira, incluso la televisión regional de la RTM (televisión pública marroquí) y no tienen acceso a su propia televisión", explica en una conversación telefónica desde Rabuni, la sede administrativa del Frente Polisario en Argelia, Mohamed Salem Laabeid, director de TV RASD.

Faltan cámaras para que los cuatro campamentos puedan tener producción propia, mesas para mezclar sonido e imagen, transmisores, pero la frecuencia de Hispasat (participado mayoritariamente por Abertis y por diversos organismos públicos españoles) ya está adjudicada y los más de 6.000 euros que pagan al mes presionan para que empiece a estar operativa cuanto antes.

"No nos financia ningún país en concreto, la televisión saharaui será posible gracias a las asociaciones de Amigos del Pueblo Saharaui de Sevilla y Euskadi y de donaciones de TV3", explica Laabeid, que en estos momentos está formando a parte de las veinte personas de su equipo: "Estamos definiendo el contenido, queremos hacer informativos de treinta minutos, programas políticos con debates, culturales". Empezarán emitiendo una hora y en unos meses la intención es alcanzar cuatro horas en las que la televisión servirá para educar, como enlace entre "los territorios ocupados"

(Sahara Occidental) y los campamentos, y para difundir un mensaje político sobre los objetivos y directrices del Frente Polisario. "En 2003 la población presionó para que existiera una televisión saharaui que hable desde dentro del conflicto. Queremos transmitir nuestro propio mensaje, contar lo que piensa la gente, mostrar nuestros debates", añade Laabeid.

Internet será fundamental para la recepción de información desde el Sahara Occidental, donde pretenden establecer una red de corresponsales, y desde España, para que el contacto entre los que luchan para que no se olvide el conflicto y los que lo sufren a diario sea permanente.

Marruecos guarda silencio ante la transformación de lo que empezó siendo una televisión sin medios en medio del desierto. Fuentes oficiales del Ministerio de Asuntos Exteriores restan importancia a la posible trascendencia de emisiones que tendrán que competir con la profesionalidad de cadenas árabes asentadas. Seguirán la evolución del atrevido proyecto a la vez que controlarán el fenómeno que puede surgir ante el contacto diario entre saharauis a ambos lados del muro del Sahara. Y sobre el posible efecto negativo sobre las relaciones bilaterales, porque desde España se ha contribuido a que la emisión satélite de TV RASD sea una realidad, Marruecos comprobará primero si puede seguir controlando la situación en lo que consideran "sus provincias del sur".